La gent diu que hem de centrar en les coses bones de la vida. I en certa manera estic d'acord amb ells. Hem d'estar agraïts per tot el que tenim. Hi ha tantes persones que no tenen res. Literalment res. La gent es mor de fam cada dia i cada dia la malaltia. La gent perd les seves famílies a causa de la guerra i els accidents.

Em pregunto com puc enfocar-me en el positiu amb tanta facilitat a continuació. Sense vergonya aliena del dolor i l'agonia del món. Tranquil · lament fent cas omís dels seus crits d'auxili? És molt fàcil concentrar-se i estar agraïts per les coses bones en les nostres vides, però quan començar a fer alguna cosa per aquells que no tenen alguna cosa - ni tan sols una sola cosa - en les seves vides perquè siguin feliços.

Jo estava caminant en un estacionament durant el dinar, i el guàrdia de cotxes era molt amable. Semblava molt feliç d'estar fent la seva feina. Em va donar la benvinguda, i em va dir que per gaudir de les meves compres, fins i tot em va donar un somriure alegre. Però quan es va a casa que podria haver de menjar per la llum de les espelmes al fred perquè no poden pagar l'electricitat o el gas. No es pot permetre el luxe de comprar tots els seus sis fills igual que les verdures se'ns ha ensenyat. Ell torna a casa, perquè els pocs diners que guanya tot just prou per mantenir a ell ia la seva família amb vida. Tot i això, somriu, i ell és amic de cada persona que li passa. De vegades mirava amb rudesa, i fins i tot ignorat quan es tracta d'una petita xerrada. ¿Aquesta gent sap com aixafar l'ànima d'aquest pobre home? Quan anem a reconèixer a aquestes persones? Quan començarem a adonar-se que bé podria haver estat nosaltres? No és menys una persona que ningú - sinó més aviat, llavors per què la gent s'ho irritada amb ell? Desitjant que callés. Potser estan avergonyits de ser vistos parlant amb algú que lluita per guanyar-se la vida? Potser estan irritats perquè pensen que vol diners.

De vegades m'agradaria ser un animal. No obstant això això pot sonar estrany, no pretendre que una girafa és millor que l'altre. Això, simplement perquè no tenia color verd de fulles fresques d'aquest matí, que és una cosa superior? Què té això a veure amb res? Al final, el que corre més ràpid i més fort és la voluntat de ser el supervivent, i això és l'únic que els importa.

Ell que és el color de les seves taques. El menjar que mengen. O el lloc on dormir. El fet que estan vius i bé és suficient.

Al final, no n'hi ha prou amb "estar agraïts pel que tens" i mirar cap a altre costat. Hem d'estar agraïts, però també hem de deixar de pensar que això és suficient. Hem de començar a fer-ho. Ajudant. Donar. I encara que només sigui estimar. Només per ser amigable pot significar el món a una altra. El respecte d'ell com una persona va a significar molt més que els cinc Rands que no desitja que li donés, en qualsevol cas.